UNA TROBADA PER AGLUTINAR ESFORÇOS I MOURE CONSCIÈNCIES
1a Festa per la Llengua de les comarques d'interior de Castelló
Aquest any, des del CEIP el Castell, conjuntament amb la Comissió Cultural i l'Assemblea de Joves (AMB*JIAM), s'ha volgut portar a terme a la vila d'Atzeneta del Maestrat la Trobada d'Escoles en Valencià de les comarques d'interior de Castelló. Aquesta iniciativa, que tindrà lloc el 8 de maig, pretén consolidar un Festa per la Llengua que engresque a la participació de xiquets i xiquetes, mares i pares, mestres i vilatans en general perquè tots plegats gaudisquen d'un dia de germanor en el qual es reivindique un major ús social de la llengua pròpia del País.
A més, amb el propòsit de posar a l'abast del poble la cultura i la història que envolta la nostra llengua, tant pel que respecta a la seua codificació i normativització, com a l'ús que des del món educatiu ha tingut i està tenint, s'han programat diferents activitats prèvies obertes a tots els públics.
De l'1 de maig al 9. Atzeneta del Maestrat. Casa de la Cultura
Exposició – LES NORMES DE CASTELLÓ I ELS ESCRIPTORS CASTELLONENCS DEL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX
En vespres de Nadal (21 de desembre) del 1932, institucions culturals i escriptors del País Valencià signaven a Castelló de la Plana les Normes ortogràfiques, amb les quals s'assolia una fita important en el procés de "normalització" de la llengua dels valencians. L'assumpció com a base de les normes fabrianes de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i la seua adaptació a la idiosincràsia del valencià, el paper rellevant de la Societat Castellonenca de Cultura com a dinamitzador de l'acord final i el reconeixement social que obtingueren, a més de ser la base de partida de la constitució de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), va portar a aquesta darrera institució a confeccionar una exposició en commemoració del seu 75 aniversari que ens acosta un poc més a aquest fet històric.
Dimarts 4 de maig. Atzeneta del Maestrat. Casa de la Cultura. 17:30h
Conferència – ESCOLA DE VALENCIANS: ESCRIURE I VIURE
A càrrec de Lluís Meseguer, catedràtic de literatura de la Universitat Jaume I de Castelló i membre de l'AVL.
La generació de mestres valencians com Enric Soler i Godes es van formar en algunes idees que van fer progressar el país al nivell concret de les ciutats i pobles. A més de Soler, mestres com Carles Salvador, Lleonard Mingarro, Serafí Salort, Enriqueta Agut, Antoni Porcar Candel, Joan Manuel Borràs Jarque... són exemples de l'atractiu i la importància de l'escola, de la participació protagonista dels xiquets i les xiquetes, de l'arrelament al medi social i cultural, de la funció formativa i socialitzadora en valors de llibertat i tolerància, de l'aprenentatge al llarg de la vida, del paper decisiu de la llengua, i, sobretot, de l'atractiu motivador de les activitats vinculades a la natura, el patrimoni i la cultura. Dins d'eixes activitats, destaquen la literatura popular, les creacions pròpies, la lectura, la cultura material i immaterial de les ciutats i pobles, l'herència crítica de les tradicions de les generacions anteriors. No solament són una font atractiva d'aprenentatges, sinó una autèntica ambaixada de cada ciutat o poble al conjunt del país, del món i del futur. Les generacions de mestres actuals, i sobretot, els xiquets i les xiquetes, tenint en compte el seu món familiar i social, tenen l'herència i la responsabilitat. Posem com a exemple d'aquells anys i de la vigència d'eixes idees en el món actual i en el futur, les activitats d'escriptura dels xiquets de sant Joan de Moró en la revista Sembra, les dels mestres valencianistes, i algunes creacions literàries dignes de representar la nostra cultura al món.
Dijous 6 de maig. Atzeneta del Maestrat. Casa de la Cultura. 19:00h
Conferència – LES NORMES DE CASTELLÓ, DE CARA AL SEGLE XXI
Com és natural, la modernització plena de la societat valenciana està condicionada per la normalització de les pròpies pautes en la comunicació social. Per això, la política lingüística i cultural (l'actualització del codi lingüístic, l'extensió i modernització del sistema educatiu, el lideratge en les noves tecnologies de la comunicació) constitueix un dels eixos fonamentals de l'activitat individual i col·lectiva, civil i institucional, d'una societat del segle XXI.
En aquest sentit, l'acceptació social, l'any 1932, de les Normes de Castelló va marcar una fita en la història del País Valencià, alhora que representa per a la nostra societat el punt de partida de la seua modernitat.
L'ocasió és oportuna per retre un homenatge, modest però contundent, a un dels grans valedors de les Normes de Castelló, Gaetà Huguet Segarra, en el cinquantenari de la seua mort.
